La Fira de Pollença, una de les més antigues de Mallorca
La Fira de Pollença se celebra el quart diumenge després de Sant Lluc i acostuma a coincidir amb el segon diumenge del mes de novembre. Les fires i els mercats gaudeixen d’una llarga tradició històrica lligada al cicle de la terra.
Temps enrere les fires i els mercats no eren festes com les entenem avui en dia, sinó moments d’intercanvi comercial. Llavors, la majoria d’intercanvis de productes agrícoles i manufacturats i de bestiar es realitzaven a la plaça Reial, actual plaça Vella, i a la plaça del Mercat, que se situava més o manco davant Cal Lloro i es prolongava fins a l’actual casal del Club Pollença.
El dilluns era el dia de mercat a Pollença. Antoni Mayol, en el seu llibre La festa a l’època medieval (1350-1450), El Gall Editor 2008, escriu que “L’any 1353 ja sabem que aquest dia hi havia mercat a Pollença perquè es fa un manament als carnissers”, segons consta en el llibre de clavaria. Mayol també cita altres documents com ara un de 22 d’agost de 1376 on Pere Cabanelles, que manté un deute de 16 lliures per un préstec amb Sadia Budu, jueu de Mallorca, es compromet a subhastar dos bous seus el proper dilluns en el mercat de Pollença.
El doctor en Història i professor del Departament d’Història de la Universitat de les Illes Balears, Pere Salas, explica que per organitzar fires i mercats calia privilegi reial i tenir una vila “prou potent” per fer front a la logística i als costos que duien implícits. També afirma que Pollença, “sens dubte”, complica aquests requisits. “Sabem que, almanco, el darrer terç del segle XIV, a Pollença se celebrava mercat oficial els dilluns”. Respecte de la Fira, Salas creu “sense poder-ho assegurar, que també en tenien durant l’època medieval”. (Article P. Salas, “Les fires i els mercats setmanals a l’època medieval eren un tema ben delicat” publicat a l’especial Fira del Punt Informatiu Pollença, 2015).
El maig de 1360 el governador del Regne comunicava als batles forans que durant el temps de fires no es podia citar els homes a declarar en negocis i plets per tal de poder acabar les feines agràries. Pel fet de ser Mallorca una illa deficitària en la producció de cereals per al sosteniment de la població es considerava aquest període de vital importància.
Els mesos de maig i juny l’activitat agrícola era frenètica. Al voltant del 15 de maig es declarava el període de fires, que anava fins el 30 de juny. El lloctinent reial era qui atorgava el permís per poder-se celebrar.
Salas coincideix amb Mayol en dir que es desconeix si a Pollença durant l’època medieval hi havia fires a la tardor. Però, destaca que a Inca sí que n’hi havia i començaven el mateix dia de Sant Lluc, dia 18 d’octubre. Conta que a resultes d’un plet amb la Universitat de Llucmajor, als inquers no els quedà més remei que retardar uns dies el seu cicle de feriat. En aquest plet, també havia estat implicat Sineu que, igual que els inquers, no estaven d’acord amb el privilegi reial donat als llucmajorers a mitjans del segle XIV i que els permetia celebrar la fira uns dies abans que els altres municipis. Era evident que els mallorquins perdrien incentius per anar a les fires d’Inca o Sineu si abans s’havien gastat els sous a Llucmajor. “El pollencins no crearen cap problema tot i ser els darrers de la fila –apunta Salas-. De confirmar-se aquesta notícia, les Fires de Pollença no només s’haurien consolidat a l’època medieval, sinó que haurien arribat amb uns retocs mínims pel que fa a les dates de celebració, fins al dia d’avui. Si donam per vàlida aquesta hipòtesi, la Fira seria una de les efemèrides economicofestives més antigues de Pollença”, apunta Salas.
Com ha destacat el cardenal Despuig en el seu mapa de Mallorca de finals del XVIII, la Fira de Pollença seria una de les quatre fires més antigues de Mallorca. Les úniques que es remunten a l’època medieval, juntament amb la d’Inca, Sineu i Llucmajor.
La resta es va crear a partir dels anys vuitanta quan es va declarar la febre per les fires a tot arreu.
Els historiadors desconeixen el moment en què aquesta fira de primavera va desaparèixer i la Fira de Pollença es va traslladar al quart diumenge després de Sant Lluc, entre les fires d’Inca i el Dijous Bo.
Mostra d’artesania
L’any 1984 es va crear la I Mostra d’Artesania a l’incomparable marc de l’església i el claustre de Sant Domingo. Els protagonistes foren l’Ajuntament, el batle Ramon Rabassa i el regidor Joan Orell, juntament amb els artesans locals Jaume Cànaves Suau Colonya, Jaume Cortès Pallicer Paco, i l’artista Miquel Cerdà Salas Norai. Aquests, juntament la resta de mestre artesans que s’anaren sumant, es varen convertir en els veritables pilars de la mostra al llarg dels anys.
Precisament, el model de la fira especialitzada es va inaugurar a Pollença i s’ha copiat a la resta de l’illa. Fira de l’Oli, de l’Esclata-sang, de la Sípia, de la Mel, Medieval, fins i tot n’hi ha d’Artesania i d’altres que se celebren el mateix dia.
El hàndicap que té la Fira de Pollença és que se celebra tot just quan l’illa s’ha buidat de turistes.